dilluns, 5 de desembre de 2011

ELS INFANTS...

D'ón li vé tanta llum, tanta
càndida llum a la Rambla?
Aquesta música tendra
que la volta i la compassa?
Sota el sostre vegetal
de les branques que s'abracen,
qui ha fet brotar poesia
de les paraules més planes?
Sempre els infants, arquitectes
de gratacels d'esperances,
enginyers de fràgils ponts
sobre les hores que passen;
astronautes per un cel
de rutes il.limitades,
victoriosos soldats
sense treva i sense pacte.
Sempre els infants, els que empunyen
incorruptibles espases
i duen a'l mig del pit
una estrella agosarada.
Els que endevinen l'amor,
els que estrenen la rialla
i l'infant trist que ha perdut
potser un somni o bé una llàgrima.
Sempre els infants, portadors
d'una torxa de llum màgica,
escultura en moviment,
ritme i claror de la Rambla
^
CARME GUASCH

dimarts, 29 de novembre de 2011

I ARA VOLPONE...


El proper cap de setmana, el grup figuerenc Taller de Teatre porta la seva versió de “Volpone” a l’escenari de la Cate. Aquest és l’espectacle que el grup del Patronat va preparar per a la inauguració de la sala, però els successius ajornaments d’aquesta han fet que no s’hi pugui veure fins aquest desembre.

El dissabte 3 de desembre, a les 9 del vespre, i el diumenge 4, a les 6 de la tarda, són les funcions programades per aquesta versió de la reconeguda obra de Ben Jonson. Les entrades anticipades es poden adquirir els dijous a la taquilla del teatre Jardí, i a través de Servicaixa. Els socis del Patronat de la Catequística tenen descompte si adquireixen les entrades trucant al telèfon de l’entitat. Els dies de funció a la taquilla de la Cate, des de dues hores abans del seu inici.

Taller de Teatre va preparar aquest “Volpone” pensant en la inauguració de la remodelació de la sala d’espectacles del Patronat. “Des de la nostra fundació, el 2005, - expliquen els membres del grup- tenim la seu al Patronat, i des de llavors hem fet verdaders equilibris per inquivir-nos a la sala petita per només 75 espectadors. Malgrat aquestes condicions poc favorables hem anat fent les nostres produccions mentre treballàvem per a la remodelació de l’escenari gran, que sí havíem utilitzat alguna vegada per assajar”. Pensant en aquesta inauguració el grup es va plantejar fer “un espectacle ‘gran’, tant pel text, un conegut clàssic , com pel muntatge, que al final podíem fer en un escenari convencional. I també per incorporar intèrprets que havien passat pel grup”.

Com que era prevista la inauguració de la sala abans de Fires, el grup va enllestir l’obra el mes d’abril, però els successius ajornaments de la data, i posteriors compromisos del grup, han fet que no arribi a la Cate fins la propera setmana. El muntatge es va preestrenar a Sant Pere Pescador i a Llançà, mentre Taller de Teatre ha continuat representant el seu darrer muntatge, “Parella de +/- 2”

Personalment us l'aconsello
Teniu garantitzada una estona divertida i distreta
Em van agradar especialment els personatges d'en Corbatxo i de la Canina
als qui donen vida l'Alfons Gumbau i la Magda Bosch respectivament





diumenge, 6 de novembre de 2011

LA TRAVIATTA A FIGUERES...




Teatre Líric d'Europa va ser creat el 1988 per Yves Josse, un divo francès del ballet clàssic i promotor de les belles arts, i Giorgio Lalov, cantant d'òpera búlgar que va iniciar la seva trajectòria en el teatre La Scala de Milà. Lalov va crear les escenografies i els vestits per a les promocions i organitzar els cors i l'orquestra a Bulgària, seleccionant també als solistes per a les produccions a Europa central i als Estats Units
Ahir al vespre van representar l'opera La Traviatta de Giuseppe Verdi al Teatre Jardi de la ciutat
Va esser vibrant sentir musica i veus introduir-nos en una historia mil vegades sapiguda, però que s'ens mostrava en un esplendor sorprenent
No cal esser entès per apreciar la bellesa que es fa evident als sentits
Una estona que ni tan sols la pluja es va voler perdre...



dissabte, 22 d’octubre de 2011

L'HOME DEL NAS VERMELL...

«Hay quien dice que estoy loco, pero yo no creo en los imposibles. ¿Qué es más difícil, ganar un campeonato de artes marciales chinas a los chinos o llegar a Pekín en bici? Pues yo lo primero, ya lo he hecho», dice Ángel, el figuerense que fue campeón del mundo de wushu (kung-fu) en 1990.


-No es el primero a quien se le ocurre ir a China en bicicleta.
-La tira de gente está viajando en bicicleta, no ya a Pekín, sino dando la vuelta al mundo. Pero lo mío no es solo cicloturismo. Mi viaje tiene dos objetivos: el humanitario, que es repartir sonrisas por el mundo, y hacer un estudio sobre el arte de la risa.

-A los 20 años era deportista de élite y a los 40 es payaso. Menudo salto.
-En 1992 dejé la competición y me especialicé en esgrima teatral. Creé la compañía Capa i Espasa, con la que hacíamos coreografías de lucha, pero necesitaba conocimientos actorales y me formé como actor. Luego estuve haciendo giras por el mundo con la compañía Yllana de Madrid.
-¿De dónde le viene la vis cómica?
-El clown no me lo enseñaron, es innato. Mi hermano gemelo está haciendo de payaso en Las Vegas con el Cirque du Soleil. El clown se lleva en el ADN, si no, no se explica.
-De pequeños serían la monda.
-Éramos unos gamberros. Nos llamaban Zipi y Zape.
-Siempre ha sido un tipo gracioso.
-A las competiciones de kung-fu iba riendo. Veía a los competidores en un rincón, en posición de yoga, concentrándose, y yo me meaba de la risa. Así canalizaba el nerviosismo.
-Hay que tener humor para hacer 13.000 kilómetros en bici.
-Este viaje da sentido a todo lo que he hecho en 43 años de vida. No soy un lunático que se sube a una bici. Practico deportes de resistencia, sé lo que se sufre y no me da miedo enfrentarme a un público hostil que pase de mí. Conozco la sensación.

-Mejor. Tiene que cruzar Afganistán.
-Me han recomendado que no lo pise. De Irán pasaré a Turkmenistán, cruzaré los países exsoviéticos y de allí saltaré a China, evitando Afganistán y la cordillera del Himalaya.
-¿Cómo se prepara un viaje así?
-Hago tiradas de 150 kilómetros diarios en bici, pero nada te prepara para una travesía así; para hacer este viaje te prepara hacer el viaje.
-¿Qué se lleva?
-Voy con una bicicleta que, con las alforjas, pesará entre 45 y 50 kilos.
-¿Qué hay en las alforjas?
-Tienda, saco de dormir, hornillo, sartén, ropa (poca), botiquín, GPS, teléfono, cargador de baterías solar... y el portátil, para ir escribiendo en el blog de www.rodaclown.org.

-¿Y el traje de clown?
-Tiene que caber en las alforjas. ¡No puedo llevarme unos zapatones de payaso! No tengo escenografía y a menudo no podré enchufar la música. Tendré que hacer virguerías para que salga un espectáculo con cara y ojos. No se trata de cuatro malabares. Quiero estudiar el arte de la risa sobre el terreno, buscar qué es lo que nos hace reír, dónde y por qué.
-¿Sale con alguna idea previa?
-El slapstick o comedia de garrotazos puede funcionar en todo el mundo.
-¿Por qué?
-El tema de porrazos y caídas agrupa los conceptos más importantes que nos hacen reír: la sorpresa y la inferioridad. Homer Simpson es tonto, Mr. Bean es tonto. Son personajes intelectualmente inferiores y al espectador le gusta sentirse superior a lo que ve en escena. Eso nos hace reír.
-Se está poniendo muy profundo. Haga una broma, por favor.
-¡Está entrevistando por teléfono a uno que hace humor gestual! ¿Le hago una broma de mimo a distancia?
-Vale, vale. ¿Y cuál es el plan? ¿Llega a un pueblo y se pone a actuar?
-En el proyecto colabora la asociación Reír (Recursos Educatius per a la Infància en Risc), que está en contacto con oenegés que trabajan con población en riesgo de exclusión en los 13 países por los que paso. Ellos convocarán a la gente para que cuando yo llegue pueda hacer el show. Y si paso por un pueblo y lo veo muy triste, también me pondré a actuar.
-¿Qué le da más miedo?
-Los locos al volante. También sé que me estafarán y me robarán.
-¿Tiene una batería de chistes para seducir a los policías de frontera?
-¿Qué pasa si un policía uniformado se topa con un payaso? Quiero probar qué pasa si la policía de un país ex-
soviético me pide 50 dólares y yo reacciono con humor. Igual me meten una tunda y acabo en el calabozo.



reproduccio de l'entrevista de Gemma Tramulles a la seva seccio a contraportada del periodico del dia 22 d'octubre de 2011

dimarts, 4 d’octubre de 2011

RETALLS...


 avui feia tramuntana
 i les fulles han ballat la darrera dansa...

diumenge, 2 d’octubre de 2011

PARC DE LES AIGUES









Es el pulmó verd del nord de la ciutat
amb mes de 924 arbres de varies especies
inaugurat el 13 de marc de 2011
es obra de Michèle Orliacq i Miquel Batlle
i guanyador del premi d'arquitectura de Girona
es a tocar al barri del eixample i el cendrasos







Aquesta tarda ens hi hem passejat
i es maco veure con la gent utilitza
les instal·lacions que permeten fer sport
jugar a ping pong
els jocs infantils
o senzillament seure i gaudir de la calma
i la verdor de l'espai

diumenge, 18 de setembre de 2011

RETALLS DE CIUTAT

jardinera de la rambla al capvespre

LA FONT LLUMINOSA

Es a la placa del Dr.. Ernest Vila que ocupa l'espai de l'antic hospital, que fou enderrocat a l'any 1961
es una creació de l'enginyer Carles Buigas, es va inaugurar el dia 24 de desembre de 1965.
El seu import va esser de 903.369 pessetes, segons la crònica que en fa J.M. Bernils
En origen el sol era de terra volcànica, actualment esta tota envoltada per un banc d'aspecte un tant gaudinia, i que permet gaudir de les diferents formes que adopta l'aigua des de una prespectiva ben comode.












LA PLAÇA DE L'AJUNTAMENT



L'anima de la ciutat deu ser l'ajuntament

Situat en una plaça cèntrica que fou seu del mercat anys enrere, ara convertida en espai preferit per molts com a lloc de descans ideal per fer un most, menjar un gelat o senzillament veure passar contingents importants de persones que volten per el rovell de l'ou fen compres

Els seus comerços, molts d'ells emblemàtics de la ciutat des de fa molt de temps, es veuen salpicats de franquícies i petits espais amb noves iniciatives que la fan mes *variopinta* encara

Les arcades que l'envolten donen aixopluc en dies de pluja i son lloc privilegiat en els dies de reis i actuacions de L'Acústica o de la colla castellera
Es el quilometre cero de la ciutat i d'on parteixen les principals arteries que desprès van ramificanse per fer la ciutat

DALÍ I FIGUERES



Crec que Dalí i Figueres, Figueres i Dalí, son dos conceptes indivisibles
Per molt que em molesti que molts nomes coneguin la ciutat per aixo, (Figueres es molt mes )
S'ha de reconèixer que Salvador Dalí li ha donat una rellevància que hagués difícil assolir sense ell
El seu museu atrau tans turistes com vulguem i engendra una quantitat de negoci al seu voltant que deunidó
Tot i que crec que ni l'ajuntament ni el comerç n'han sapigut treure prou partit de tot aixo
Molts autocars deixen grans grups de persones a l'entrada del museu i els esperem a la sortida amb la mateixa afició
Segurament podríem tentar a tota aquesta gent amb molts altres atractius i personatges que te la ciutat

LA RAMBLA



Diria que si s'ha de començar a parlar de Figueres, s'ha de fer a partir de la Rambla
Es el cor de la ciutat, tot i l'ensopiment en que es va sumir fa uns anys enrere, ara ha recobrat l'esperit que tenia en els anys 70-80
Aquí, la gent practica un sport molt figuerenc : *ramblejar*
i tot i que no hi havien premis (al menys que jo sàpiga)s'hi afanyaven prou. Era fàcil veure fileres horitzontals de joves i de gen gran passejant de dalt fins a la placeta baixa i a l'inversa
A l'estiu s'omplia de cadires que llogaven per hores, el jovent feia rotllanes i parlaven, jugaven o festejaven fins altes hores de la nit
La Rambla era viva, com viva la veig ara de nou


Ha recobrat l'orgull d'esser figuerenca i s'omple de gent per demostrar-ho
Els plataners impassibles, veuen com la ciutat creix a partir d'aquí i senten les seves arrels, com fem molts de nosaltres...

AL NORD DEL NORD...

Una petita gran ciutat al nord del nord,
just al centre de la plana, on la sirena i el pastor van plantar sa cabana
Una ciutat nova i alegre,

que la tramuntana omple de música en passar corrent pels seus carrers estrets
Ciutat de pas i d'acollida ...
Ciutat plena d'història i de tradicions,
bressol d'escriptors, pintors i inventors
Una ciutat que viu al peu del seu castell i oberta a una plana amb embruix

La meva
ciutat... potser tan sols és aixo,

però és on viu el meu cor ...