dimarts, 15 de setembre de 2015

SANT NAZARI DE LES OLIVES



El temple de Sant Nazarí de les Olives, situat a uns dos quilòmetres al nord de Peralada, està documentat per primera vegada l'any 1017 en una butlla del papa Benet VIII. Sabem que des de meitats del segle XII era una de les possessions del monestir de Sant Pere de Camprodon. El temple és de tipus rural, format per una sola nau capçada a l'est amb un absis semicircular. La capçalera és la única part que queda en peus de l'edifici romànic. Va ser construïda entre els segles XII i XIII amb carreus de grans dimensions ben tallats. La part superior de l'absis correspon a una altra fase constructiva, ja que està feta amb pedruscall i argamassa. En la part central s'obre una finestra de mig punt i de doble esqueixada.

diumenge, 13 de setembre de 2015

ESTANYOLS DEL MAS MARGALL




Els estanyols del Mas Margall, estan situats al sud del casc urbà i ocupen una superfície d'unes 20 hectàrees. Es tracta d'una antiga gravera restaurada com a espai natural i que conté tres petits estanys, una salzeda, comunitats d'herbassars humits, jonqueres i també una zona de pastura seca. L'espai deu el seu origen a l'extracció d'àrids que s'hi va realitzar aprofitant que la zona era una terrassa fluvial del riu Manol on, al llarg dels anys, s'havien anat disposant materials al·luvials que són utilitzats en la construcció.
En aquesta zona els dipòsits de materials al·luvials (graves i sorres) tenien més de tres metres de profunditat, i la seva extracció va provocar el descens del nivell del sòl, cosa que va afavorir l'aflorament dels nivells freàtics i l'aparició dels diferents estanyols o basses que han generat aquest interessant ecosistema.
La zona disposa d'una petita àrea de pic-nic, un itinerari i dos aguaits. 




divendres, 11 de setembre de 2015

MARE DE DEU DE VIDA


El Santuari de Nostra Senyora de Vida o Ermita de la Mare de Déu de Vida és un edifici religiós reconstruït el segle XVII i situat al municipi de Cistella (Alt Empordà). És una ermita situada dalt d'un turó situat a uns dos quilòmetres al nord-est del nucli de Cistella, al cim d'un turó cobert d'olivars, des d'on es gaudeix d'una àmplia vista a ponent del poble de Cistella i de bona part de la plana empordanesa. L'edifici forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Al santuari se celebren anualment aplecs al desembre i el Dilluns de Pasqua.
La capella primitiva estava dedicada a sant Miquel, i havia estat construïda pels veïns de Cistella el 1429 al lloc que llavors s'anomenava Puig Corcoll. El 9 de setembre de 1429 el bisbe de Girona va concedir llicència per a construir una capella dedicada a Sant Miquel a la parròquia i terme de Cistella i en el lloc conegut per "Puig Corcoyll". El 15 de novembre de 1450 es consagrà la primera capella, que devia ser de dimensions molt reduïdes.
A la segona meitat del segle XVII, el rector Francesc Vehí la reconstruí i segurament fou aleshores que s'hi instaurà la dedicació a la Mare de Déu de Vida.Més endavant, a mitjans de segle XVIII es va bastir la volta i cap a finals del segle XIX es feu una altra ampliació, cap a la banda est. De la primera església del segle XV de la que només se'n conserva l'absis, convertit en capella lateral dedicada al culte a sant Miquel. L'any 1985 es restaurà la teulada i es feren algunes obres de reparació de l'edifici.


dimarts, 8 de setembre de 2015

dissabte, 5 de setembre de 2015

DIBUIXANT FIGUERES -2


Edifici situat als afores de la ciutat, a la carretera de Figueres a Roses. És un edifici amb planta baixa i dos pisos amb teulada a doble vessant. La façana esta arrebossada i pintada en rosa. A la planta baixa presenta un cos central delimitat per una seriació vertical de carreus. El portal central té l'anagrama J.B. a la dovella central i dues finestres laterals en el cos central. Dues finestres més, una a cada costat del cos central. Totes tenen una reixa molt ornamentada i llinda simple. El sòcol és de pedra. Al primer pis trobem una balconada correguda amb cinc finestrals rectangulars amb guardapols d'ornamentació floral en pedra, tres en el cos central. El segon pis presenta cinc finestres dobles amb guardapols en pedra decorats amb ornamentació floral. Les finestres centrals no són contínues i presenten enmig una capelleta, que imita l'estil dòric, amb el Sagrat Cor. Cos central acabat amb frontó i arcuacions cegues. Cornisa i acroteri en el centre. Els cossos laterals presenten arcuacions i merlets. A cada costat hi ha una torre. La dreta és cilíndrica i sense accés. L'esquerra quadrangular i culminada per galeria coberta. La teulada d'escames de ceràmica. Ambdues torres presenten franges horitzontals paral·leles de pedres de tonalitat blanca i arrebossat i pintat rosa

Actualment es una residencia per a gent gran

divendres, 4 de setembre de 2015

DIBUIXANT FIGUERES- 1


La meva amiga Carme Rosanas em va demanar unes fotografies que despres va dibuixar  per fer un joc al seu blog. Li han quedat tant macos que em fa orgull lluir-los aqui

divendres, 26 de juny de 2015

FAR DE CALA NANS...


Situat al límit sud del port natural de Cadaqués, sobre l'extrem de la punta de Cala Nans.
Edifici de planta rectangular i dimensions reduïdes. La torre és cilíndrica. A uns dos metres i mig d'alçada arrenca un primer cos prismàtic de secció quadrada, encastat al fons de la façana posterior, que s'aixeca fins a l'alçada del terrat. En un petit vestíbul hi havia l'accés a les dues úniques habitacions dels faroners, l'habitació de l'enginyer i un magatzem. Presenta una terrassa superior, damunt la qual s'enlaira la torre de senyals. A la façana principal hi ha obertures rectangulars, les quals es troben tapiades en l'actualitat. En aquesta s'obre la porta, centrada entre dos finestrals que presenten un emmarcament simple i amb ressalts llisos, i es repeteixen a les cantonades de l'edifici. Als murs laterals hi ha obertures que han conservat el reixat original. Amb la reforma posterior es va ampliar el cos exterior i es varen afegir el menjador, una cuina, tres dormitoris, un lavabo i un magatzem

El far de Calanans fou projectat, com d'altres, en temps d'Isabel II, en regular el pla general d'enllumenament de costes i ports de l'estat, l'any 1847. Tanmateix, no es construí fins anys més tard i fou inaugurat el 1864. La construcció fou atribuïda a l'enginyer J.M.Faquinetto, autor del far de Cap de Creus.

És situat a 42º 16'10 de lat. N.i 9º 20'30 de lg.E. Inicialment era considerat de sisè ordre, la seva senyal era llum fixa amb un abast de 10 milles i amb un alçat de focus de 35, 50ms. sobre el mar i 7,30ms. sobre terreny. El feia funcionar un torrer.

L'any 1904 hi hagué un pla de reforma que no s'arribà a realitzar. L'any 1926 fou modernitzat i passà a ser considerat de tercer ordre. Hom substituí la llanterna prismàtica de llum fixa per una de circular d 1,80ms. de diàmetre amb mecanisme giratori que produïa grups de tres ocultacions (dues llums curtes seguides d'una de llarga), cada 15 segons, amb el mateix abast.

Des dels anys 60 el far és automàtic i no hi ha personal adscrit, els farers de Cap Creus són els encarregats del seu mateniment.

Actualment el far de Calanans és objecte de renovació, hom restaurarà l'edifici.

G.Rahola i J.Rahola  expliquen que "la plaça de torrer del far de Calanans era envejada pels farolers del cos de l'estat i s'ocupava pels torrers més vells o més antics d'aquell cos administratiu, que la prenien com una jubilació anticipada. "I afegeixen en nota: "durant tota la nostra joventut, era torrer del Mar de cala Nans, el cadaquesens del cos de farolers, en Sebastià Alfaras, que vivia amb la seva família al susdit far, Segons el periòdic cadaquessenc "So Ixent" núm 154 de 16 de novembre del 1929, que dóna la nova del'obit del susdit torrer, aquest prestà servei al far de cala Nans, durant 44 anys En realitat, darrere d'ell hi visqueren encara els torrers Hija del i Obregón."

En caure l'activitat marítima i comercial del port de Cadaqués, al primer terç del segle XX, aquest fanal va perdre el seu valor estratègic i va ser relegat a un cert abandonament. L'any 1982, atès el seu estat ruïnós, es va voler enderrocar i substituir per un altre de nou. L'oposició dels veïns de Cadaqués ho va impedir.

dimecres, 24 de juny de 2015

ASIL VILALLONGA...



Edifici situat a davant de la carretera de Roses, el que era els afores de la ciutat en el moment de la seva construcció. És un edifici situat a tres façanes (Av. Vilallonga, Plaça del Grà, carrer del Mar) de planta en forma de U, construït al voltant d'un pati. Aquest pati està envoltat per un mur de tanca amb vuit obertures seguint el motiu d'arc rebaixat, que apareixia a l'edifici de l'església-convent preexistents en aquest lloc. Aquests arcs apareixen també en els dos cossos laterals. La porta central està coronada per llinda i frontó.

Consta de planta baixa i dos pisos. A la planta baixa trobem els arcs rebaixats i enreixats, comentats anteriorment, i al primer pis unes finestres rectangulars emmarcades que es repeteixen en el pis superior. Els dos pisos estan separats pel que sembla una motllura, però que en realitat és una canal per passar-hi els cables de la llum. Sobre d'aquesta es troben unes petites obertures, a sota de cada finestra per ventilació. Cornisa i voladís que donen a la terrassa. La façana s'aixeca com un llenç que es sobreposa a les restes del convent dels monjos de Sant Pere de Rodes, per tal de conformar la nova alineació de la carretera de Roses que va partir en dos aquell conjunt. La façana del carrer del Mar és molt més irregular i menys cuidada, amb la cantonada reforçada per carreus.

Impulsat i finançat per l'industrial del ferro Marià Vilallonga i Gilupó. Bastit sobre les restes de l'antic convent dels monjos benedicitins de Sant Pere de Roda es va construir en dues fases: la primera l'any 1877, que consistí en la reforma de l'antiga església per convertir-la en la capella dels desamparats i la construcció de la gran façana per conformar la nova a lineació de la carretera. a la segona fase, l'any 1884, es reformà l'antic i inacabat palau de l'abat per convertir-lo en l'ala oest de l'asil i accés principal al recinte.L'any 1999 va ser reformat per la Fundació de l'Asil Vilallonga per tal d'adaptar-los als seus usos actuals.

(informació Viquipedia)