divendres, 4 de maig de 2012

GENT GRAN...GRAN GENT


Avui divendres, dins el marc de les festes a Figueres celebrem el Dia de la
Gent Gran i les activitats estan especialment dedicades a ells
Aprofitarem aquesta ocasió per recomanar-vos ( si ens ho permeteu) un espai
es el  blog d'en Martí  i el porta el senyor Carreres,
una persona amb un llarg currículum humà que s'interessa per el que passa al seu entorn però especialment per la gent de mes edat i en participa molt activament.
Ens agrada molt la seva transcripció del llibre * Les Gràcies de l'Empordà* de Pere Coromines, editat l'any 1919 amb l'ortografia de l'època, abans de normalitzar,i que ens ofereix capítol a capítol cada dilluns i  ens té inevitablement enganxats.
Gracies per ensenyar-nos i fer-nos apreciar coses del nostre entorn i per mostrar-nos un futur tan llaminer i actiu, perquè...esser gran, no vol dir esser vell, oi?

dijous, 3 de maig de 2012

LA SANTA CREU




La ciutat esta en festes
La gen pren els carrers ja que per un cop no ho han fet la puja o la tramuntana
i gaudeix de les activitats que s'ens ofereixen per oblidar, o al menys arraconar per una estona els molts maldecaps que tots tenim
Vivim dons la festa!!

gegants i capgrosos

jazz amb Gumbo Jass Band

52a Fira del Dibuix i la Pintura

1a Fira del Vidre

32a Fira del Llibre Vell

1a Mostra del Mon del Paper, L'Impremta, els LLibres i els Cartells





dilluns, 30 d’abril de 2012

LES FIRES SEGONS DALÍ


Segons  Josep Playà, el 26 d'abril de 2001,en una conferencia celebrada al Teatre Museu Dali,
en ocasió de les Fires i Festes de la Santa Creu de maig del 1921, el jove Dalí rep l'encàrrec d'elaborar dos cartells. Un és conegut com Els gegants de Figueres i el coneixem només pel cartell, ja que l'original està desaparegut. L'altre és un tremp que, amb el nom de Fires i Festes de la Santa Creu,es pot dir que Dalí hi va voler donar una visió de conjunt del que eren aquestes festes. L'any 1923, trobant-se ja a Madrid, va enviar un article sobre les fires publicat a la revista Empordà Federal que diu: "La plaça de la Palmera es convertia per uns dies en un basar vivent, en una gran caixa de música". I això és el que hi vol reflectir, tots els protagonistes de la Santa Creu aplegats a la plaça de la Palmera, tal com ell ho podia contemplar des de la terrassa de la seva casa. Al quadre hi apareixen futbolistes, toreros, pallassos, gitanos, gegants, el món del circ, els cavallets, les noies joves que surten amb vestits llampants i es tapen la vergonya amb un vano, els nois que les persegueixen, uns "senyors de Figueres" mudats per anar a veure els espectacles... tot un gran basar.

La presència del futbolista no ens ha d'estranyar ja que començava a arrelar a Figueres l'afició per aquest esport i dos companys d'institut de Dalí, Jaume Miravitlles i Joan Maria Torres, formaven part del primer equip de la Unió Esportiva. De tots dos en va fer sengles retrats (el de Miravitlles, amb l'uniforme de la Unió, es troba al Teatre-Museu, i el de Torres, amb l'escut de l'equip ben visible a la solapa, s'exposa al Museu d'Art Modern de Barcelona).

Ara bé, l'acumulació de personatges i elements en aquest quadre l'acaba fent una mica confús. És possible que el mateix Dalí s'adonés d'aquest garbuix, fins i tot amb aspectes mal solucionats com la part puntillista al centre de la tela. D'aquí que en altres obres sobre les fires opta per la simplificació. En el tremp de la col·lecció Serra, que segueix la mateixa temàtica ja amb una composició més ordenada, va reduir el nombre de personatges.

El retrat de les fires de Figueres, com també el de la romeria de Cadaqués, és una pinzellada nostàlgica. Una consideració que devia tenir ben present Salvador Dalí quan va seleccionar aquest quadre entre els primers que va donar al Teatre-Museu de Figueres en el moment de la seva inauguració. "El Teatre-Museu és la meva gran obra", em va dir en la que va ser una de les últimes entrevistes que va concedir, el 1985, ja malalt a Torre Galatea. Si Dalí va voler que fos aquí, cal pensar que hi té força a veure la voluntat de donar a conèixer aquesta representació del que va ser el seu món feliç de la infància.

dijous, 26 d’abril de 2012

dissabte, 21 d’abril de 2012

EL PASSALLIBRES...


Conegut mes com a Bookcrossing consisteix en deixar llibres en llocs públics per tal que altres els recullin, els llegeixin i els tornin a deixar.
En motiu del proper dia de sant Jordi, Hora nova amb la col·laboració de Gràfiques Montserrat han fet un alliberament de llibres a la ciutat de Figueres
Estigueu alerta i...bona lectura!!

dissabte, 4 de febrer de 2012

MINIDEIXALLERIES



Hi han repartides per tota la ciutat unes minideixalleries
em semblen especialment útils per poder dipositar tota una serie de petits residus de petites dimensions que generem a totes les llars
Peró el que mes m'ha agrada't es que a la part posterior, algunes en lloc de tenir publicitat, tenen un poema escrit, a la fi..potser no es mes que publicitar la cultura.
Un 10 per l'ajuntament aquest viatge.

M'agrada!!


us transcric el poema, perquè també s'ho val.


No te quedes inmóvil
al borde del camino
no congeles el júbilo
no quieras con desgana
no te salves ahora
ni nunca
no te salves
no te llenes de calma

no reserves del mundo
sólo un rincón tranquilo
no dejes caer los párpados
pesados como juicios

no te quedes sin labios
no te duermas sin sueño
no te pienses sin sangre
no te juzgues sin tiempo

pero si
pese a todo
no puedes evitarlo
y congelas el júbilo
y quieres con desgana

y te salvas ahora
y te llenas de calma
y reservas del mundo
sólo un rincón tranquilo
y dejas caer los párpados
pesados como juicios
y te secas sin labios
y te duermes sin sueño
y te piensas sin sangre
y te juzgas sin tiempo
y te quedas inmóvil
al borde del camino
y te salvas
entonces
no te quedes conmigo.

Mario Benedetti