Segons Josep Playà, el 26 d'abril de 2001,en una conferencia celebrada al Teatre Museu Dali,
en ocasió de les Fires i Festes de la Santa Creu de maig del 1921, el jove Dalí rep l'encàrrec d'elaborar dos cartells. Un és conegut com
Els gegants de Figueres i el coneixem només pel cartell, ja que l'original està desaparegut. L'altre és un tremp que, amb el nom de
Fires i Festes de la Santa Creu,es pot dir que Dalí hi va voler donar una visió de conjunt del que eren aquestes festes. L'any 1923, trobant-se ja a Madrid, va enviar un article sobre les fires publicat a la revista
Empordà Federal que diu: "
La plaça de la Palmera es convertia per uns dies en un basar vivent, en una gran caixa de música". I això és el que hi vol reflectir, tots els protagonistes de la Santa Creu aplegats a la plaça de la Palmera, tal com ell ho podia contemplar des de la terrassa de la seva casa. Al quadre hi apareixen futbolistes, toreros, pallassos, gitanos, gegants, el món del circ, els cavallets, les noies joves que surten amb vestits llampants i es tapen la vergonya amb un vano, els nois que les persegueixen, uns "senyors de Figueres" mudats per anar a veure els espectacles... tot un gran basar.
La presència del futbolista no ens ha d'estranyar ja que començava a arrelar a Figueres l'afició per aquest esport i dos companys d'institut de Dalí, Jaume Miravitlles i Joan Maria Torres, formaven part del primer equip de la Unió Esportiva. De tots dos en va fer sengles retrats (el de Miravitlles, amb l'uniforme de la Unió, es troba al Teatre-Museu, i el de Torres, amb l'escut de l'equip ben visible a la solapa, s'exposa al Museu d'Art Modern de Barcelona).
Ara bé, l'acumulació de personatges i elements en aquest quadre l'acaba fent una mica confús. És possible que el mateix Dalí s'adonés d'aquest garbuix, fins i tot amb aspectes mal solucionats com la part puntillista al centre de la tela. D'aquí que en altres obres sobre les fires opta per la simplificació. En el tremp de la col·lecció Serra, que segueix la mateixa temàtica ja amb una composició més ordenada, va reduir el nombre de personatges.
El retrat de les fires de Figueres, com també el de la romeria de Cadaqués, és una pinzellada nostàlgica. Una consideració que devia tenir ben present Salvador Dalí quan va seleccionar aquest quadre entre els primers que va donar al Teatre-Museu de Figueres en el moment de la seva inauguració. "El Teatre-Museu és la meva gran obra", em va dir en la que va ser una de les últimes entrevistes que va concedir, el 1985, ja malalt a Torre Galatea. Si Dalí va voler que fos aquí, cal pensar que hi té força a veure la voluntat de donar a conèixer aquesta representació del que va ser el seu món feliç de la infància.
Avui divendres, dins el marc de les festes a Figueres celebrem el Dia de la
